La càmera fotogràfica,

25/04/2018

2.1 Tipus de càmeres.

Les càmeres fotogràfiques es divideixen en diverses gammes segons les prestacions que incorporen (això és vàlid tant en les càmeres de rodet com en les digitals).
1- Compactes de gamma baixa: solen ser càmeres de preu baix i una construcció molt plastificada, amb lents de poca qualitat. Solen estar molt automatitzades, sent del tipus "apunta i dispara", en les quals l'usuari solament tria l'enquadrament i poc més (en les digitals es pot triar la qualitat de compressió). Tenen lents fixes o amb poc zoom (digital en les càmeres ídem).
2- Compactes de gamma mitjana i alta: tenen gran varietat de preus, més cares mentre més opcions tingui i millor sigui la qualitat de construcció. Solen incorporar gran varietat de funcions manuals, perquè sigui l'usuari el que controla la imatge. En les gammes més altes arriben a tenir les mateixes prestacions que les càmeres professionals.
3- Càmeres reflex: són les preferides pels aficionats més exigents i per la majoria dels professionals. Tenen, en general, gran varietat d'accessoris i lents intercanviables, podent formar-se un equip amb grans possibilitats d'ús.
Segons el sistema de visió que tinguin les càmeres es divideixen en: càmeres reflex i càmeres de visor indirecte.
Les càmeres de visor indirecte tenen l'anomenat error de peraltatge. Això ocorre perquè el que es veu pel visor i el que veu l'objectiu no és exactament el mateix. Això causa que en moltes ocasions se li "talli" a algú el cap en fer-li una foto. El principal avantatge d'aquest tipus de visor és que sempre es veu la imatge i solen ser molt lluminosos.




Els visors reflex mostren la mateixa imatge que posteriorment anem a captar en la superfície fotosensible. El seu principal defecte és que mentre es fa la foto no veiem l'escena.


Els visors réflex incorporen una pantalla LCD que mostra els punts d'enfocament i informació com la velocitat d'obturació, obertura de diafragma, sensibilitat ISO o el nivell de càrrega de la bateria.




La cobertura dels visors réflex és variable. En les càmeres de més qualitat arriba al 100%, mentre que en les de gamma mitjana/ o baixa sol estar entre el 92 i el 98%

El visor electrònic (EVF o Electronic Viewfinder) està format per una petita pantalla LCD o FEU OLOR que mostra en temps real la imatge que arriba al sensor a través de l'objectiu. El sensor captura la imatge i, una vegada processada, es transmet a una pantalla miniatura visible a través de l'ocular del visor. Aquest tipus de visor el porten les càmeres anomenades mirrorless, o sigui sense mirall.

El principal avantatge d'aquest tipus de visor és que mostra una imatge ja processada per la càmera. D'aquesta forma no només previsualizem la imatge, sinó que també podem veure l'efecte que van a tenir els diferents ajustos com l'exposició o el balanç de blancs. Addicionalment, és possible superposar a la imatge tot tipus d'informació com els valors d'exposició, la sensibilitat ISO i fins i tot un histograma en temps real.



La qualitat del visor electrònic depèn en gran manera de la resolució de la seva pantalla miniatura. Com més gran sigui la resolució de la pantalla, millor es veuran les imatges a través del visor. La resolució dels primers visors electrònics no aconseguia 1.000.000 de píxels, però actualment estan apareixent visors electrònics la resolució dels quals s'acosta a 2.500.000 píxels.

Quan usem el visor electrònic podem tenir problemes amb l'ajust fi de l'enfocament, ja que no sempre és fàcil apreciar si una part de la imatge està perfectament enfocada. No obstant això, aquest problema desapareix en els visors de major resolució.

La imatge que veiem a través del visor electrònic és capturada pel sensor i processada per la circuitería de la càmera. Això produeix un retard de fraccions de segon (de vegades perceptible) a mostrar la imatge, que pot ser un problema quan fotografiem objectes en moviment.

Els visors electrònics consumeixen energia elèctrica, per la qual cosa ús intensiu pot contribuir al fet que s'esgoti la bateria. Alguns visors electrònics inclouen un sensor que apaga la pantalla posterior de la càmera quan detecta que acostem l'ull a l'ocular del visor.

Moltes càmeres compactes d'objectius intercanviables no incorporen visor, encara que permeten la instal·lació d'un visor electrònic com un accessori opcional.



Els avantatges del visor òptic directe i del visor electrònic sobre el visor réflex, és que al no tenir mirall la càmera és més silenciosa i té menys vibracions. A més, al moment del tret no s'oculta la imatge.

Per més informació podeu posar-vos en contacte amb mi via mail o al tel 622229236
Gràcies pel vostre temps.

En la pròxima entrega continuaré parlant de la càmera.