Exposició correcta

06/06/2018

Perquè una fotografia sigui correcta quant a nivell d'il·luminació, això és que no aquest ni fosca (subexposada) ni massa clara (sobreexposada), necessita una quantitat determinada de llum, que depèn tant del motiu a fotografiar com dels ajustos de sensibilitat, diafragma i velocitat d'obturació. Aquests tres paràmetres (sensibilitat, velocitat i diafragma) són els que hem de manejar per obtenir aquesta exposició correcta, però cadascun té una influència sobre la imatge que hem de conèixer i controlar per aconseguir imatges acceptables.
1- Sensibilitat ISO: a sensibilitats majors, menys temps d'exposició serà necessari per aconseguir la quantitat de llum acceptable, però més soroll o gra introduirem en la imatge.
2- Velocitat: a major velocitat menys mogudes sortiran les imatges, però de vegades necessitarem velocitats lentes.
3- Diafragma: diafragmes més tancats proporcionen major profunditat de camp i viceversa.


Imaginem que la imatge és una galleda que hem d'omplir d'aigua (la llum). El diafragma seria l'aixeta. Amb un diafragma més obert passa més quantitat d'aigua. La velocitat d'obturació
és el temps que mantenim l'aixeta oberta, a major temps obert (velocitats més lentes), més aigua passa. La sensibilitat seria la capacitat de la galleda, sensibilitats majors són galledes amb menys capacitat, s'omplen abans.
En la manera manual som nosaltres els que triem els paràmetres en funció del que ens marqui el fotòmetre. En la majoria de les ocasions per aconseguir l'exposició correcta n'hi ha prou amb corregir els paràmetres de velocitat d'obturació i/o l'obertura del diafragma de manera que l'indicador de l'exposímetre s'ajusti en el punt zero. En general no és oportú modificar els valors ISO, deixant-ho en valors baixos per evitar el soroll (100-200 ISO). La combinació d'un diafragma i una velocitat determinada per a una imatge es diu valor d'exposició (EV en anglès).
La relació entre el diafragma i la velocitat d'obturació és la que marca la quantitat de llum que arriba al sensor/pel·lícula (suposem que la sensibilitat no es mogui). Si variem un dels paràmetres, haurem de variar l'altre en sentit invers. Exemple: si l'exposímetre de la càmera indica f/ 5 ́6 i 1/250, obtindrem el mateix resultat si obrim un punt el diafragma i tanquem un punt la velocitat obtenint f/ 8 i 1/125. En sentit contrari si tanquem el diafragma i obrim la velocitat obtenim f/ 4 i 1/500.
L'elecció d'una combinació o una altra dependrà del tipus de foto que vulguem obtenir, l'objectiu que estiguem fen anar, si portem o no trípode o flaix...




En les maneres semiautomàtiques (prioritat al diafragma i prioritat a la velocitat) triem el diafragma o la velocitat, deixant que la càmera triï l'altre paràmetre en funció de la lectura del fotòmetre.
En alguns casos necessitarem compensar l'exposició, això és, fer que arribi més o menys llum de la qual el fotòmetre ens ha indicat com a necessària. Això es duu a terme indicant-li-ho a la càmera mitjançant la funció específica o de manera manual, segons models i manera de treball, obrint o tancant el diafragma, la velocitat o tots dos segons necessitem.
La sensibilitat només ha d'augmentar-se quan sigui absolutament necessari, o bé, amb finalitats purament artístiques. La relació és la mateixa que si obrim un punt el diafragma o la velocitat, doblerem l'exposició en cada pas (necessitarem menys llum).
En les maneres de funcionament automàtics és la càmera la que determina l'exposició correcta i posa el diafragma, la sensibilitat (només en les digitals) i velocitat que considera necessàries, encara que no sempre es corresponguin amb les quals nosaltres considerem adequades per a aquesta escena.

Per més informació podeu posar-vos en contacte amb mi via mail o al tel 622229236
Gràcies pel vostre temps.

En la pròxima entrega parlarè de profunditat de camp, profunditat de focus i distància hiperfocal, t'espero.