Diafragma, numero f/ i velocitat d'obturació.

30/05/2018

El diafragma és una peça circular situada a l'interior de l'objectiu que regula la quantitat de llum que passa a través d'aquest obrint-se més o menys. Un diafragma obert deixarà passar més llum que un més tancat. El diàmetre d'aquesta obertura ve determinat pel nombre f/ de la següent manera: a menor nombre f/ major diàmetre d'obertura i viceversa. Aquest nombre f/ s'obté mitjançant una sèrie de càlculs matemàtics en els quals no entrarem (f/= distància focal/ diàmetre de la lent davantera), i actualment hi ha una escala normalitzada. Aquesta escala ordenada de menor nombre f/ (major obertura) a major nombre f/ (menor obertura) és la següent:




Passar d'un nº f/ a un altre significa doblegar o dividir a la meitat
la quantitat de llum que entra. Un nº f/ (diafragma) 8 deixa
passar el doble de llum que un nº f/16, però la meitat que un
f/5 ́6. Quan es diu que s'obre un diafragma ens
referim a posar un nº f/ menor, quan tanquem el diafragma posem un nº f/ major.
L'obertura del diafragma afecta la profunditat de camp, concepte que expliquem pròximament.
La velocitat d'obturació es refereix al temps durant el qual està obert l'obturador. L'obturador és una cortineta que protegeix a la superfície fotosensible de la llum mentre preparem la imatge, que solament s'obre en pressionar el botó de tret (el botó de fer la foto). Velocitat en aquest cas es refereix a durada de temps, en algunes càmeres actuals l'obturador és electrònic i aquesta funció de cortina es realitza al sensor, llavors són càmeres més silencioses.
Igual que el diafragma, la velocitat d'obturació segueix una escala normalitzada:



Igual que en els diafragmes passar d'una velocitat a una altra és doblar o dividir a la meitat la quantitat de llum que arriba a la pel·lícula/sensor. Una velocitat d'1" deixa passar el doble de llum que 1/2, però la meitat que 2".
La velocitat d'obturació afecta a la nitidesa de les imatges, una velocitat d'obturació lenta pot produir fotos mogudes o fotos amb moviment, que no és el mateix.
Una foto moguda és aquella que s'ha exposat a una velocitat massa lenta i ha recollit el moviment del nostre pols, quedant tota la imatge borrosa, trepidada. Per evitar-ho hi ha tres solucions: utilitzar un trípode, un flaix o bé, una velocitat d'obturació igual o més ràpida al revés de la distància focal de l'objectiu usat (o la més propera). Exemple: si disparem amb objectiu de 300 mm., hem d'usar una velocitat mínima d'1/ 250, si l'objectiu és de 50 mm. La velocitat de tret serà d'almenys 1/60. Aquest defecte sol ser més evident en objectius de distància focal llarga.
Una foto amb moviment és aquella en la qual la velocitat de tret ha estat massa lenta, però solament els objectes mòbils apareixen borrosos, amb estela, però els objectes
immòbils apareixen nítids. Aquest efecte pot ser usat de forma creativa, per donar sensació de moviment dins de la foto. La forma d'evitar aquest efecte és, o bé amb flaix o bé, amb una velocitat d'obturació més ràpida, no servint en aquest cas el trípode.

A la foto núm 1 veiem una foto disparada a una velocitat d'obturació ràpida, la qual cosa ens dóna una imatge nítida, no està ni moguda ni té moviment.



La foto núm. 2 és una foto moguda, tota la imatge tremola, no és nítida, s'ha disparat a una velocitat insuficient.



La foto núm. 3 per contra és una foto amb moviment, encara que el ciclista que està en moviment la resta de la imatge està borrosa. En aquest cas la velocitat de la foto no ha estat capaç d'evitar el moviment del ciclista. Aquesta tècnica pot emprar-se amb finalitats creatives.



Per més informació podeu posar-vos en contacte amb mi via mail o al tel 622229236
Gràcies pel vostre temps.

En la pròxima entrega parlarè d'exposició correcta, t'espero.