Característiques de la càmera digital.

20/06/2018

Resolució.
Hi ha dos tipus de resolució:
1- Resolució lineal: nombre de píxels que caben en una línia determinada, p. ex. 180 píxels per polzada (ppp). En càmeres fotogràfiques la resolució lineal ve marcada pel fabricant i no és modificable, en els escàners és l'usuari qui la marca (dins dels límits de cada model). És la resolució a la qual és veurà en el monitor i/o imprimir la imatge. A més resolució millor es veurà i/o millor qualitat d'impressió.

2- Resolució d'àrea o d'imatge: no total de píxels de la imatge, generalment expressat com no de píxels horitzontals i verticals, p. ex. 3072 x 2048. Generalment les càmeres fotogràfiques permeten triar entre diverses grandàries prefixades. En principi aquesta és la resolució que marca la qualitat de la foto, a més resolució d'àrea més nombre de píxels és una foto millor. Aquesta resolució també marca el pes de la foto juntament amb altres factors tècnics com la compressió, la sensibilitat o la profunditat de color.
Aquests dos paràmetres junts determinen la grandària del document o grandària d'impressió. Aquesta grandària s'obté de dividir la resolució d'àrea entre la resolució lineal. Per exemple una imatge de 3072x2048 píxels de resolució d'imatge a 180 ppp, ens dóna una grandària d'impressió de 43,3 cm. x 28,9 cm. (aprox.). Per a una grandària d'imatge determinat (p. ex. 3072x2048) si modifiquem la resolució lineal variem la grandària d'impressió de forma inversament proporcional (a major resolució, menor grandària d'impressió 3072x2048 a 300 ppp és 26 x 17 cm. aprox.).
Remuestreo de la imatge. (Usant Photoshop en aquest cas).
Remuestrear una imatge és modificar el nombre de píxels de forma artificial, introduint píxels interpolats (copiats) dels ja existents, tant si interpolem a l'alça com si interpolem a la baixa.
Al remuestrear, si modifiquem la resolució lineal modifiquem, en proporció directa, la grandària de la imatge i el pes (Resolució d'àrea), però no canviem la grandària del document (grandària d'impressió).
Si modifiquem la grandària d'imatge o resolució d'àrea, modifiquem la grandària del document i el pes, però no la resolució lineal.
Modificar la grandària del document afecta directament a la grandària de la imatge i al pes, però no a la resolució lineal.

Profunditat de color (profunditat de bit).
Profunditat de color es refereix al nombre de colors que és capaç de "captar i reproduir" el nostre captador. Dit d'una altra manera: cada píxel de la nostra càmera genera una informació que el processador transforma en bits. Com més bits sigui capaç de generar més colors i més informació serà capaç de captar la nostra càmera.
Per comprendre aquest concepte cal saber el que és un bit. Un bit és la unitat mínima d'informació digital i té dos possibles estats 0 o 1, que equivalen a 0: apagat i 1: encès. En fotografia això es tradueix com 0: negre i 1: blanc. Una imatge que solament tingués una profunditat de color d'1 bit, seria una imatge de punts blancs i negres.



Cada píxel de la nostra càmera estaria generant en aquest cas informació sobre si li arriba llum o no. Els píxels que tenen llum generen punts blancs, els que no negres.
A l'hora de treballar les càmeres generen una informació equivalent a 8 bits, que en la pràctica equival a 256 nivells de grisos. Els sensors de les càmeres per si mateixos solament són capaços de "veure" en blanc i negre, (8 bits equivalen a 1 byte).
Amb 8 bits les càmeres són capaces de "veure" 256 grises diferents, des del 0: negre, fins al 255: blanc. En realitat els píxels el que fan és "mesurar" la quantitat de llum que els arriba i generen un senyal entre 0 i 255 segons els arribi més o menys llum (dit de forma molt simplificada). Això ja és més acceptable, encara que seguim trobant a faltar el color.




El color l'hi inventen les càmeres gràcies als filtres que vam veure abans. Aquests descomponen la llum que arriba a la superfície del sensor i deixen passar solament les longituds d'ona que corresponen a cada color. Gràcies a això cada píxel genera un senyal que indica a més del nivell de llum que els arriba, lluentor, el color corresponent. Però aquest procés solament és capaç de generar 256 nivells de color per cadascun des del 0: negre fins al 255: el color corresponent puro. Això genera imatges amb pocs colors.
Actualment la majoria de les càmeres generen una informació de color de 3 bytes (24 bits) per canal (color). Això és possible perquè cada píxel a més de generar la seva informació corresponent (1 byte, 8 bits), "extrapola" la informació corresponent als altres dos colors dels píxels que té al voltant, generant 1 byte més per cada color. El processador de la càmera "barreja" aquests tres bytes, que "equivaldria" a sumar les longituds d'ona dels tres colors i genera aproximadament 16 ́7 milions de colors per píxel (solament es tria un d'ells alhora). Per exemple: el píxel V13 genera la seva pròpia informació mitjançant la llum que li arriba, després (abans d'enviar les dades) li pregunta als píxels R12 i R14 que informació han obtingut i "còpia" aquesta informació. També fa el mateix amb els píxels A8 i A18. Finalment envia tota aquesta informació com si l'hagués generat el per si solament.



Això és el que fan els sensors basats a la tecnologia CCD/CMOS. Els sensors FOVEÓN generen tota la informació sense extrapolar, ja que els píxels tenen "de debò" els tres filtres davant, la qual cosa en teoria ha de proporcionar millors imatges.

Per més informació podeu posar-vos en contacte amb mi via mail o al tel 622229236
Gràcies pel vostre temps.

En la pròxima entrega continuare parlant de les característiques de la càmera digital, t'espero.